CRÒNICA DEL GRAN PREMI DE F1 - CRÒNICA DEL GRAN PREMI DE F1 A MONTMELÓ I per fi va arribar el dia esperar per tots els espectadors al Circuit i molts que no van poder-hi anar, la cursa, on tot es dec

Abans però, la segona i última qualificació en què s’ha d’acabar de perfilar la graella de sortida, on els cotxes ja rodaran amb els mateixos pneumàtics que a la cursa i el mateix combustible que duran a la sortida i fins al primer repostatge.

Amb una temperatura de 22º C es disputava la qualificació on Raikkonen va fer enmudir la major part dels espectadors del Circuit que esperaven veure sortir a l’asturià Fernando Alonso des de la pole, o des de la primera línia, cosa que va impedir un sorprenent Mark Webber, relegant-lo a la 3a posició, per la zona neta de la pista, això si.

Heidfeld i Barrichello van optar per no sortir, ja que sabien que serien penalitats amb 10 posicions menys. I també destacar el rendiment a la baixa de Trulli, que va passar de la pole a la 5a posició perdent casi 6 dècimes i sent superat per el seu company d’equip Ralf Schumacher, i el menys sorprenent de Michael Schumacher, que al sortir ben carregat de carburant s’havia de conformar amb sortir 8è, després que el superessin Fisichella i Montoya a la qualificació de diumenge, i guanyar una posició per la no sortida de Heidfeld.

I fins la cursa, abans va haver la cursa de la GP2, on “Pechito” López es va imposar en la segona cursa, on el líder del campionat Heikki Kovalainen, no va poder ni sortir degut a un problema al seu monoplaça. Després de les dues curses, Kovalainen segueix líder amb 20 punts, empatat a punts amb Scott Speed, tercer a la cita de diumenge, i amb 18 el segueixen Bruni, guanyador de la cursa del dissabte i 17 per López.

I arribava l’hora del plat fort, la F1. Amb la presentació de la graella, l’Speaker del Circuit, Cesc Vila, ens animava amb el “I will Survive” per animar a Fernando Alonso en la seva lluita per a la victòria.

I la cursa. Raikkonen surt disparat cap a una victòria incontestable, on ni Alonso ni ningú han donat l’impressió de poder-lo seguir durant tota la cursa. Una victòria amb un gran ritme del finlandès, que ha aconseguit tot el seu avantatge en el primer stint, treient mig segon per volta a Fernando Alonso, i els Toyota i uns 40 segons al Ferrari de Schumacher a la primera aturada.

L’asturià Fernando Alonso també ha fet una gran cursa, malgrat que l’afició hagi sortit un pel decebuda per no haver pogut mantenir la ratxa triomfal de 3 victòries seguides. La seva cursa ha sigut marcada per un problema de “blistering” a la seva roda posterior dreta. Aquest error es produeix al pneumàtic al produir-se una deformació i fent que el pneumàtic durant unes voltes perdi adherència. Tot i això, penso que l’asturià no hagués pogut seguir l’alt ritme que ha imposat Raikkonen, que a partir de la segona aturada ja semblava més preocupat en mantenir la mecànica i l’avantatge que en seguir augmentant-lo.

Menció especial, un cop més en aquest Campionat del 2005 per l’equip Toyota, que amb Jarno Trulli i Ralf Schumacher han situat per tercer cop aquest any, i en la història a l’escuderia nipona al podi. Be, de fet ho ha fet Jarno Trulli els tres cops, però aquest Gran Premi ha sigut el què l’alemany ha donat la sensació d’estat no només molt a prop del seu company d’equip, que ho ha estat durant tota la cursa ( fins al primer stint ha estat davant d’ell ) sinó que a partir que Trulli l’ha avançat al primer repostatge, al parar més tard que Ralf – ja se sap, aquest any qui s’atura l’últim sembla tenir avantatge ) sinó que semblava ser més ràpid que Trulli, malgrat no poder avançar-lo en tota la cursa.

En la cinquena posició, i altre cop superat per el seu company d’equip, malgrat que era del tot previsible vist les seves qualificacions, ha sigut Fisichella, en una boníssima cursa de l’italià que malgrat no ho sembli, ha estat a l’altura d’ Alonso, estant per davant seu després del primer repostatge dels de Renault, fins que ha hagut de fer una aturada suplementària per canviar l’aleró davanter degut a un problema. Aquest any el de Pescara sembla destinat a patir totes les desgràcies possibles, malgrat que al primer GP ho va tenir tot de cara. La seva estratègia en cursa va ser idèntica a la de Michael Schumacher, van sortir carregadíssims, i fent que un cop paressin els pilots de davant seu marcar les diverses voltes ràpides així superant molts dels seus adversaris que tenien a bastanta distància.

Això es demostra en que un cop passat la primera aturada Fisichella era segon, per davant d’Alonso uns 3 segons, i Schumacher estava quart, a 8 segons de l’asturià de Renault, quan en la primera aturada d’Alonso li portava aproximadament mig minut.

I no només va ser calcada l’estratègia de Fisichella i Schumacher, sinó que amb la mala sort els dos també semblen predestinats a patir tot el que no han patit fins ara. El set cops campió del Mon al anar tercer, es va sortir de pista al haver-li rebentat un pneumàtic ( al final va dir que li van rebentar fins a 3 havent d’entrar 2 cops a boxes per canviar-los ), fent que es veiés obligat a tornar lentament a boxes i abandonat, sense cap opció de puntuar, i amb 10 punts al campionat, per 44 d’Alonso.

Decepcionant cursa de Mark Webber, que de sortir en la segona posició, i perdre en la sortida una posició, va anar perdent primer dues places, per a Fisichella i Schumacher, després en pista també per els Toyota i ja al final de tot inclús el va tornar a superar Fisichella el qual havia perdut mig minut al box canviat l’aleró davanter.

També molt dolenta la cursa del colombià Montoya, que no va tenir ritme en tota la cursa, i l’únic remarcable positiu que va fer va ser l’avançament a un carregadíssim Schumacher a la sortida del Safety Car a la primera volta. Més tard va fer una virolla a l’estadi, sense perdre posició, però la seva cursa no va ser gens remarcable, tot i acabar en setena posició.

I tancant els punts, Coulthard, mantenint tota la cursa a darrera el Ferrari de Rubens Barrichello, que també es va marcar una decepcionant cursa, acabant novè amb el rendiment de Bridgestone molt per sota del que s’espera d’ells.

Un cop més, Villeneuve ha tornat a decepcionar, rodant sempre per darrera del seu company d’equip, el brasiler Felipe Massa.

I per desgràcia, els Minardi no van poder prendre la sortida, degut a problemes electrònics, deixant els dos cotxes a la graella provocant la sortida del Safety Car. Al final van poder sortir, però abandonant a la volta 11 i 19 els seus pilots, Friesacher i Albers.

I per últim, a l’equip Jordan el portuguès Tiago Monteiro ha superat l’indi Karthikeyan, en una cursa on els dos van rodar bastant junts durant tot el GP, i amb alguna sortida de pista per la seva part.

Per el que fa al Mundial de Pilots, Alonso incrementa l’avantatge sobre Trulli en 2 punts més, fent que la diferència sigui de 18 punts, 27 amb el guanyador del GP, Raikkonen, 30 amb el seu company d’equip Fisichella, i l’alemany de Toyota Ralf, i 34 amb Michael Schumacher.

Al campionat d’escuderies, Renault augmenta l’avantatge 1 punt més sobre Toyota, que estan a 18 punts, McLaren tercer, quart Williams i Ferrari cinquè, només 3 punts per sobre de l’escuderia Red Bull.

La meva opinió és que el màxim favorit és Fernando Alonso, malgrat que Renault s’haurà d’esforçar moltíssim sobretot en la fiabilitat perquè Raikkonen li retalli els mínims punts possibles, el que sembla el candidat a succeir a Alonso en victòries, degut al gran funcionament del McLaren en les dues últimes curses, on sembla el cotxe a batre.

Per altra banda Alonso també haurà d’anar amb compte amb els Ferrari, que es poden situar entre ell i Raikkonen, fent-li perdre punts valuosos de cara al Campionat.

Per últim, no descartaria encara a Schumacher de cara a la victòria de Grans Premis, te un bon cotxe, l'eina de treball i a la que facin una qualificació mínimament decent, optarà segur a victòries, i qui sap, si Renault i McLaren no son fiables, es poden recuperar.

I això és tot sobre aquest Gran Premi de F1 d’Espanya al Circuit de Catalunya, espero que us hagin agradat les cròniques, hagueu disfrutat molt del Gran Premi ( no ha sigut dels millors de l’any, però és que aquest any deu n’hi do, ens queixàvem d’espectacle i ... ) i ens seguim veient per aqui, si vosaltres voleu.

Ernest Pastor ( Servia )