Diversos problemes van impedir una millor actuació a Mar de Ajo
| Aquest cop en primera persona, perque aquelles persones que es van sentir afectades per les meves opinions després de la cursa de Comodoro no tinguin cap dubte de que corren totalment sota la meva responsabilitat, que no haurien pogut estar més encertades després del que va succeir el passat cap de setmana a Mar de Ajo. | 
|
Vam arribar, juntament amb el meu amic Agustín, el dissabte al matí i ens vam trobar que el cotxe que jo havia de pilotar no era el mateix que em van destrossar a la cita inaugural. I el primer que li va cridar l’atenció al meu amic, al mirar-lo frontalment, és que estava caigut cap a l’esquerra, com si estigués coix. En comunicar aquest fet el responsable em va donar a entendre que no passava res, que era una cosa normal.
Després de la reunió de pilots se’m va apropar qui vaig citar, la setmana passada, com a pilot de nuls reflexos i, de formar gairebé increpant, va inquirir qui era jo per fer les declaracions (recollides de www.craksracing.com) que vaig fer després de la cursa, i perque no li vaig dir a la cara, etc. Sense comentaris, hi ha gent que no els mereixen.
Surto a qualificar. El cotxe és molt difícil de conduir, sobretot a l’hora de girar a l’esquerra, ja que tendia a marxar de morro. Després de quatre voltes ondula la bandera vermella. Torno a boxes i veig passar un Focus completament destroçat, però veig a continuació –per sort- un pilot caminant amb el casc a la mà cap a la carpa de la categoria. Després d’examinar detingudament el cotxe –o, millor dit, el que quedava del cotxe- em va venir al cap la conversa que vaig tenir, dies després de Comodoro, amb el comissari esportiu a la seu de l’Automóvil Club Argentino en la que li vaig advertir que en qualificació hi havia pilots que posaven en perill, de forma innecessària, la vida d’altres pilots intentant agafar aspiracions o fent avançaments in extremis que resulten, després de tot, completament innecessaris.
Segona tanda. Segueix el problema elèctric del petit tall a 4.500 rpm. Després: caos! Engine blows. Estaré eternament agraït per la feina que va fer la categoria, especialment els dos mecànics, per canviar la tapa dels cilindres per tal que pogués prendre la sortida el diumenge.
Vaig sortir des de la última fila de la graella amb la intenció de cuidar el cotxe i el motor, que no sabia com respondrien. El rendiment va ser el mateix que abans de trencar-se ja que el problema persistia. Abans de pujar al cotxe vaig mirar la llista de participants i vaig eliminar mentalment als que sabia que no acabarien. No em vaig equivocar. Vaig anar, en el meu passeig dominical, avançant cotxes que topaven entre sí fins que vaig contactar amb el cordovès Acuña a qui, pel seu pilotatge sense imperfeccions, no vaig poder superar. Aquest fet va permetre que els pilots que anaven darrera meu, amb cotxes en millor estat, poguessin superar-me, amb el qual vaig perdre un parell de posicions i vaig acabar setè. Cotxe exteriorment impecable (excepte la inclinació) i motor a revisar. El més important: pilot sencer i totes les voltes completades.
La pròxima cursa és a Buenos Aires el 26 de març. Lamentablement al circuit 12, el més ràpid ja que consisteix –bàsicament- en dues rectes, dos viratges i una chicanne. Perillós i avorrit pels que ens agrada pilotar, però us asseguro que aniré a per totes com sempre.
IL MANTOVANO VOLANTE
|
